Ensayos de agitación rural, el llibre
El setembre del 2021, les jornades d’agitació rural Rehabitem les ruralitats van reunir un centenar de persones compromeses amb la resistència a la invasió del camp i la muntanya per la societat industrial. Constatant l’espoliació i la devastació (productivisme, agroindústria, turisme, acaparament de terres, mercantilització de l’agroecologia, ofec de l’Estat i les seves normatives), es va afirmar la necessitat de rerruralitzar el món rural, rehabitar el camp per gent que vulgui viure i de la terra.
Mentre des dels mitjans i les institucions es parla de repoblar l’Espanya buidada, dedicant fins i tot un ministeri al repte demogràfic, la perifèria rural es veu negada en macrogranges, residus tòxics, extractivisme sense límits, pèrdua de fertilitat de la terra i urbanització desaforada de segones residències i complexos turístics.
Però no tot és necròpolis ni tot el verd és negoci: també hi ha utopies concretes aferrades als llocs. Petites illes on (re)construir una certa ruralitat: diversificació de cultius i recuperació de tècniques, sabers i maneres respectuoses amb el medi i la vida de la gent, restablint un equilibri en la relació amb la terra (llavors, cultius, ramaderia extensiva, mitjans de producció, etc.).
Diverses de les intervencions d’aquelles jornades, juntament amb algun text més, componen aquests Ensayos de agitación rural, que estan esquitxats d’interrogants compartits: Podem conjugar una desconnexió relativa i alhora sostenir la (difícil) confrontació amb el mercat i l’Estat? Podem cuidar els llocs que habitem? Podem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?
Amb textos de: Corsino Vela, Miquel Amorós, Luis Del Romero Renau, Adrián Almazán Gómez, Itziar Madina & Sales Santos, Annaïs Sastre Morató, Isabel Vilalba Seivane, Okupilla de monte, Fruela Fernández i Pere López.
Primeres pàgines
Índex, Nota a l’edició i Introducció
Sobre els autors
CORSINO VELA (1953). Adscrit a l’àmbit autònom llibertari, és autor de La sociedad implosiva; Ciclismo y capitalismo, de la bicicleta literaria al negocio del espectáculo; Capitalismo terminal; Capitalismo patológico, a més de participar en l’obra col·lectiva No le deseo un Estado a nadie.
MIQUEL AMORÓS (1949), anarquista i nét d’anarquistes, historiador, escriptor i traductor, és autor de llibres com La revolución traicionada, Las armas de la crítica, Durruti en el laberinto, Los situacionistas y la anarquía o Salida de emergencia. Va ser també coeditor de la revista antidesenvolupista i llibertària Argelaga i participa a França al grup editor Les Amis de la Roue.
LUIS DEL ROMERO RENAU és fundador de l’associació de recerca-acció de custòdia del territori Recartografies. Des de fa més d’una dècada investiga sobre les causes, conseqüències i alternatives a la despoblació del medi rural, des del projecte d’ecoaldea de Mas Blanco, a San Agusín (Terol). Compagina aquest projecte amb el seu treball com a docent de Geografia a la Universitat de València i investigador a l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local d’aquesta universitat..
ADRIÁN ALMAZÁN és professor de Filosofia a la Universidad Carlos III i milita en Ecologistas en Acción. Des de la seva primera joventut ha estat interessat en la crítica al món industrial i al món rural com a alternativa. A investigar sobre les dues coses ha dedicat els darrers deu anys. Alguns resultats d’aquest treball són el llibre Técnica y tecnología. Cómo conversar con un tecnolófilo (Taugenit, 2021) o la seva col·laboració en Ecosocialismo descalzo. Tentativas (Icària, 2018). Ha publicat articles a revistes especialitzades i en mitjans de premsa com eldiario.es o CTXT. Actualment dedica una part important dels seus esforços a la rehabilitació d’una antiga casa a la muntanya alabesa, on planeja instal·lar-s’hi.
SALES SANTOS VERA, obrer de la mineria des dels catorze anys fins que va desertar a mitjans dels 80, buscant-se la vida a partir d’aquesta data de mil maneres. A nivell acadèmic com es deia abans: llegir, escriure i les quatre regles, justament. Tot i això, té un màster en ocupació rural per la Universitat de la Vida; entre d’altres. Sempre ha estat de poble.
ITZIAR MADINA ELGUEZABAL ha escrit diversos llibres en llengua basca, és llicenciada en Ciències de la Informació, Doctora en Estudis Bascos. Va participar a les lluites del País Basc Nord, concretament als moviments contra l’especulació immobiliària i en suport de l’ocupació a Baiona, província de Lapurdi. Viu i sempre ha viscut al món rural.
Junts van escriure Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca, Hagin, 2012.
ANNAÏS SASTRE MORATÓ, ambientòloga de formació. Activista de la Plataforma Transgènics Fora! i de la Xarxa Agroecològica de Catalunya entre d’altres espais relacionats amb l’agroecologia i la sobirania alimentària. Cofundadora del projecte Col·lectiu Xicòria el 2008, on va treballar durant set anys en la producció de verdura ecològica i en diversos projectes formatius i de dinamització local a Montblanc (Tarragona). Des del 2016 és sòcia de les cooperatives de treball associat Arran de terra i L’Aresta des d’on treballa posant en marxa projectes de territori per una transició més justa i sostenible, sobretot donant suport a la pagesia. Ha participat a diversos llibres d’autoria col·lectiva, articles d’opinió, entrevistes de ràdio, premsa escrita i televisió.
ISABEL VILALBA SEIVANE (1973), va cursar estudis de Filologia Hispànica. Té amb el seu company una granja de vaques de llet, dedicant-se també a la producció de mongetes. Del 2002 al 2012 va ser responsable de la Secretaria de les Dones del Sindicat Labrego Galego, del qual és secretària general des del 2012. Així mateix, va formar part del Comitè de Coordinació de la Coordinadora Europea Via Campesina.
El OKUPILLA DE MONTE segueix per les muntanyes “bicheando“.
FRUELA FERNÁNDEZ (Llangréu, Astúries, 1982) ha publicat els llibres de poesia Folk (2013), Una paz europea (2016) i La família socialista (2018). També és autor de l’assaig Una tradición rebelde (2019), del dietari Incertidumbre de aldea (2021) i de l’assaig-antologia Manos verdaderas (2022). Actualment és professor a la Universitat de les Illes Balears i assessor de l’editorial Kriller71.
PERE LÓPEZ, des de fa uns anys viu al món rural. Va ser un dels organitzadors de les Jornades Rehabitem les ruralitats i ha coordinat aquest llibre. És autor dels llibres El centro histórico, un lugar para el conflicto (1986), Un verano con mil julios y otras estaciones (1993) i Rastros de rostros de rostros en un prado rojo (y negro) (2013). Ha participat igualment en obres d’índole colectiva, com Agua, ¿mercancía o bien común? (2003) i Barcelona marca registrada (2004).
Sobre el Llibre
“Profundizar en el devenir de nuestras agriculturas y nuestros pueblos”
Ressenya d’en Jeromo Aguado, a la Revista Soberanía Alimentaria, 47, 2023.
Un bon material per continuar aprofundint sobre l’esdevenir de les nostres agrícoles i dels nostres pobles, sobre el futur dels que desitgen tornar al camp i els que mai no ens en vam anar.
Xerrada i debat “Rehabitem les Ruralitats”
Amb la presentació del llibre “Ensayos de agitación rural” a la Jornada d’Autogestió Campestre a Kan Pasqual, el 26 de març del 2023, difosa per La Mosca TV.
Reflexions necessàries per “rehabitar” el camp
El llibre col·lectiu “Ensayos de agitación rural” (Ediciones El Salmón, 2022), que recull algunes de les ponències presentades a les jornades Rehabitem les Ruralitats, celebrada el setembre de 2021 al Ripollès, reuneix una amalgama de propostes que des de diferents enfocaments, plantegen una “rehabitació” dels entorns rurals davant de la dinàmica repobladora generada des del context urbà.
“Campos abandonados y ciudades desbordadas”
Article de Pere López i José Manuel Naredo, a El Salto, el 25 de febrer de 2023.
Podrem fugir de les grans xarxes de comercialització per organitzar una logística favorable a l’agricultura ecològica i de proximitat? Podrem cuidar els llocs que habitem? Podrem recuperar la ruralitat com a manera de viure des de l’autonomia?